dimecres, 13 de juny de 2012

Aquí us deixem, en format vídeo, unes de les principals idees de Paulo Freire sobre la pedagogia de l'esperança.




Els estadis Waldorf i els 12 sentits

Segons la metodologia Waldorf, les persones passem per set cicles de set anys cada un. Aquests són els estadis que va marcar Rudolf Steiner Waldorf; a l'enllaç de continuació podeu trobar més informació d'aquests estadis i també dels 12 sentits que Waldorf va dir que tenia cada persona.

Els estadis Waldorf i els 12 sentits


Alba Vives, Almudena Rodríguez, Laura Robado i Anna Besora

dimarts, 12 de juny de 2012

MATERIALS I RECURSOS MONTESSORI


A continuació podem trobar un seguit de links on es poden trobar idees de materials Montessori per a treballar el llenguatge a l’etapa d’educació infantil. Tal i com podreu observar, hi ha materials que treballen altres àrees del currículum ja que es parteix de la base d’un treball globalitzat.

  •  Montessori Print Shop  En aquest primer link podem trobar propostes de materials que ens permeten treballar tant la lectura d’imatges, de grafies com numèrica i fer activitats d’ordenació i aparellaments.
  • Materials Montessori Es tracta d’un recull d’imatges dels diferents materials originals Montessori. En base d’aquests podem extreure idees per a fer una adaptació en funció de la realitat del grup classe.
  •  "LenguajeEn aquesta pàgina podrem trobar materials Montessori classificats segons l’àrea de coneixement que es vol treballar. En aquest cas, el link us dirigeix directament a l’àrea de llenguatge.


A més a més, us pengem un link d’un vídeo on podreu observar els nens i nenes experimentant i aprenent a través de material Montessori.

Finalment, enllacem l’entrevista realitzada a Rosa Vila, especialista en metodologia Montessori i actual directora de l’escola Balandrau.



Autors: Sara Balagué, Carles Medina, Aina Rossell i Mireia Vinardell 

dimecres, 30 de maig de 2012


El 25 d’abril del 2012 vam visitar l’escola Decroly de Barcelona que està dividida en Infantil anomenada "El Lledoner" i Primària anomenada "L’Aladern". En el document adjunt fem un resum del que vam observar i aprendre en aquesta visita sobre l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura seguint el mètode Decroly. 


Convidem a conèixer el mètode global per poder-ho contrastar amb altres teories i extreure’n allò que més s’adeqüi als nostres interessos i als dels infants i així poder construir la nostra manera de fer.


Article d'interès: "El aula de parvulario Decroly" 




MªCarmen Camino, Leila Jiménez i Lidia Jimón

dilluns, 28 de maig de 2012

Loris Malaguzzi

 
Malaguzzi (1920-1994) és l’indicador i inspirador de l’aventura educativa Reggiana. Un mestre i pedagog que va dedicar tota la seva vida a la construcció d’una experiència de qualitat en la qual s’escolta, es respecte i es considera las potencialitats dels nens i nenes perquè es reconeixien els drets d’aquests éssers educats.


El seu treball es desenvolupa, després de la Segona Guerra Mundial, a les escoles infantils per nens i nenes de 0 a 6 anys, per la construcció d’un servei públic municipal que oferís a nens, nenes, famílies, treballadors i treballadores la possibilitat d’aprendre democràticament en una Comunitat Educativa.

Gràcies a les seves aportacions teòriques es van crear les Escoles Reggianes que van tenir una influència d’autors importants com Decroly, Freinet, Freire, Peztalozzi, entre d’altres.
A partir de totes aquestes aportacions Loris va crear el seu pensament i la seva metodologia pròpia.

Per acabar volem fer esment del poema dels 100 llenguatges de Loris Malaguzzi en el qual explica la capacitat dels infants per aprendre, aquests estan dotats de 100 llenguatges que l’adult intenta reprimir-los. L’infant és autònom i autosuficient per aprendre a partir de l’experimentació i experiència pròpia.

Power point "Loris Malaguzzi".





Visita a l'espai d'infància La Llum de la Garriga

El passat dijous 24, vam poder assistir a la jornada de portes obertes que oferien les mestres de l'espai d'infància La Llum de la Garriga.
Aquesta, és una iniciativa nova d'aquest any, que només comprén dels dos anys i mig als sis anys. Actualment, una gran iniciativa per part dels pares i mares està intentant ampliar l'etapa fins als dotze anys.

A continuació, us deixem la pàgina web d'aquest centre perquè pogueu anar seguint les novetats del dia a dia i descobriu què significa la pedagogia Waldorf a la pràctica.


Per començar la jornada de portes obertes van posar aquest vídeo on queda reflectit el dia a dia en una escola Waldorf.





Durant aquesta jornada de portes obertes vam poder recollir molta informació, per això hem decidit fer un document explicant tot el que vam aprendre de les explicacions de les mestres.




Alba Vives, Almudena Rodríguez, Laura Robado i Anna Besora

divendres, 25 de maig de 2012

Informació d'interés pedagogia Waldorf

Pengem una mica d'informació que us pot ser d'interés sobre la pedagogia Waldorf.

Primerament posem un vídeo que parla de la lectoescriptura en la metodologia Waldorf:



A continuació també pengem un document amb diferents articles interessants sobre la pedagogia Waldorf. Premeu al link següent: articles

I finalment, deixem dues pàgines web de les xarxes Waldorf, la primera és a nivell d'Espanya i la segona a nivell de Catalunya.



Esperem que us serveixi per anar coneixent la metodologia Waldorf.


Anna Besora, Laura Robado, Almudena Rodríguez i Alba Vives





Currículum


El Decret 181/2008, de 9 de setembre, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments del segon cicle de l'educació infantil dóna diverses pautes per portar a terme l’educació dels infants en tres àrees: Descoberta de l’entorn, Descoberta d’un mateix i dels altres i Comunicació i Llenguatges

Per saber com es treballa la lectura i l’escriptura en aquestes etapes hem portat a terme un anàlisi del currículum i hem realitzat dues entrevistes per veure com es treballa aquest en diversos àmbits.

De les entrevistes fetes a la directora de l’Escola Joana d’Empúries, a la mestra de l’Aula Hospitalària del Josep Trueta i als inspectors d'educació Caterina Riembau i Felip Ponsatí n’hem resumit el contingut.



Blanca Bassols Pujol
Lourdes Casellas Palau
Rosa Duarte Fiestas
John Dewey (1859-1952)

John Dewey va néixer a Vermont als Estats Units l’any 1859 on hi va viure durant tres generacions. Després de finalitzar l’escolarització primària ,va estudiar filosofia a la universitat de Vermont, i conseqüentment va convertir-se en el filòsof nord-americà més important de la primera meitat del segle XX. Mentre exercia de professor de filosofia a la universitat de Michigan va establir amistat amb una de les seves alumnes, Alice Chipman, amb qui es va casar al 1886. Ella tenia interès en els problemes socials i en les seves relacions vers l’educació i va promoure que Dewey centrés els seus estudis en el món de l’ensenyament.
Dewey i Chipman van treballar conjuntament per tal de determinar el millor camí de l’educació dels infants d’Amèrica i així crear les seves idees pedagògiques.

A partir de les transformacions socials de finals del segle XIX i principis del XX es van començar a desenvolupar grans pensaments pel que fa l’educació. Va ser quan va sorgir un moviment amb una tendència renovadora i al qual es va adherir moltes innovacions pedagògiques. Aquest moviment s’anomena “Educació nova”. S’hi relacionen autors com Maria Montessori, Célestin Freinet i el mateix John Dewey. Aquesta nova pedagogia trenca amb la pedagogia tradicional, sobretot en els mètodes d’ensenyament. 


L'escola que vam anar a visitar, és el CEIP Nou de Quart
Entrevista a la Lurdes Tarradas.


ENLLAÇOS D'INTERÈS:
Escola Camprodon Dr. Robert - Projecte "Sortida a Roses"
Escola Palamós Ruiz Giménez - Projecte "Sant Jordi"

DOCUMENTACIÓ TEÒRICA:
John Dewey

dimecres, 23 de maig de 2012

Ana Teberosky i Emilia Ferreiro

ANA TEBEROSKY:

La Dra. Ana Leonor Teberosky Coronado és originària d’Argentina i actualment, ja fa més de 26 anys, viu a Barcelona. És catedràtica a la Universitat de Barcelona, on dirigeix el departament de Psicologia Evolutiva i de l’Educació.  És especialista en temes de lectura, escriptura i ensenyament.
"No es que leamos menos que antes, nos pasamos el día leyendo cosas pero ha surgido un leer haciendo zapping"
 

EMILIA FERREIRO:

Emilia Ferreiro és argentina i fa més de dos dècades viu a Mèxic. Es va doctorar en Psicologia a la Universitat de Ginebra (Suïssa) l’any 1970. Va fer una tesi que va ser dirigida per Jean Piaget. En 1997, li donaren l’Ordre Andrés Bello, en Venezuela. En l’actualitat exerceix com a investigadora del CINVESTAV (Centro de Investigación y de Estudios Avanzados) y del SIN (Sistema Nacional de Investigaciones). Fa nays que recorre Amèrica i Europa donant conferències i capacitacions a docents; és autora d’innumerables articles científics i llibres. Va ser nomenada Doctor Honoris Causa per diverses universitats, entre elles la Universitat de Buenos Aires, la Universitat de Río de Janeiro i la Universitat de Córdoba.

“El maestro no puede ser un burócrata, debe ser un profesional”

El nom d'Ana Teberosky, al igual que el d'Emilia Ferreiro, s'associa a una nova forma de pensar l'escriptura, de pensar el subjecte que aprèn, de pensar l'ensenyament.

 
Ana Teberosky y Emilia Ferreiro, arrel d’intentar comprendre un dels problemes educatius més seriosos d’Amèrica Llatina: l’analfabetisme, la repetició i la deserció escolar; s’adonen que hi ha una matèria escolar decisiva: la lectura i l’escriptura.
A partir d’aquí van començar a estudiar juntes com els infants més petits adquirien i comprenien l’escriptura, amb quins mètodes aprenien.

Després d’analitzar els dos mètodes: l’analític-fonètic i el global, van concloure el següent:
1.  Es basen en habilitats com la discriminació de sons, de formes gràfiques, en correspondència entre so i grafies, en la discriminació visual.
2.  Si s’accepta que l’infant que aprèn és un subjecte que pensa i que constantment interactua amb el medi i aprèn interactuant, no pot ser que l’explicació de l’adquisició de l’escriptura siguin només una sèrie d’habilitats.

Ana Teberosky i Emilia Ferreiro van ser les impulsores de la Teoria de la psicogènesis de la llengua escrita la qual planteja que l’infant s’apropia del sistema d’escriptura i de la llengua escrita a partir del seu desenvolupament cognitiu i amb la interacció amb el món dels textos. 

Les autores van investigar el pensament infantil entorn la lectura i l’escriptura des d’una perspectiva genètica i evolutiva, i a més, ho van combinar amb el que ja es sap sobre el pensament infantil, la psicologia de l’educació, la lingüística i la psicolingüística.

En la seva investigació van descobrir que el procés mitjançant el qual un alumne construeix el seu propi sistema de lectura i escriptura és universal, sempre que es parli d’escriptures alfabètiques. Des d’una edat molt primerenca l’infant té diferents hipòtesis de què és i com es fa l’escriptura. A mesura que se li generen conflictes a partir del que ja sap i les noves informacions que se li fan arribar es va produint el pas d’una hipòtesis a l’altra.

Les dues autores NO van descriure un mètode per tal d'ensenyar la lectoescriptura sinó que van descriure unes bases teòriques que mostren l'evolució per la que passa qualsevol infant durant aquest procés d'aprenentatge.



Si vols conèixer aquestes bases teòriques, clica aquí

Ana Teberosky
Emilia Ferreiro 



Hem visitat dues escoles que incorporen aquestes bases teòriques en la seva metodològia a l'aula.
Per a saber més, cliqueu a sobre del títol








http://www.xtec.cat/ceipdrrobert/


Si voleu ampliar la informació us aconsellem la següent bibliogarfia:


Ferreiro. E i Teberosky. A (1979) Los sistemas de escritura en el desarrollo del niño. Editorial siglo veintiuno editores.


Teberosky. A (2001) Proposta constructivista per aprendre a llegir i a escriure. Editorial Vicens Vives.




Montse Castells
Mireia Pla
Roser Rosa

dimarts, 22 de maig de 2012

CÉLESTIN FREINET
Célestin Freinet (1896- 1966) va ser un mestre francès que  va crear la seva pròpia escola basada en els seus ideals, ja que no s'identificava amb les metodologies que hi havia en aquella època.  Entenia l'escola com un espai social que es basava en la confiança i que afavoria l'interès de l'alumne i el seu desenvolupament integral a partir de la cooperació de l’alumnat. Considerava que l'educació no podia ser imposada sinó que havia de partir del poble.

L'escola Freinet s'engloba dins el corrent de l'Escola Nova de manera que les seves tècniques es basen en la pedagogia activa, provinent del naturalisme.

Freinet reformulà la psicologia tradicional fent-la més dialèctica i més basada en els infants  i en les seves capacitats. Defensava que la pràctica pedagògica i el valor de l'acció (treball) eren superiors a qualsevol altre aspecte.

CARACTERÍSTIQUES DE LA SEVA PEDAGOGIA
·       Crea un ambient vivificat perquè el nen tingui la possibilitat d’expressar la seva vida, els seus pensaments i somnis i d’interessar-se pel món que els envolta.
·       L’infant aprèn a partir de l’experiència (mètode assaig-error).
·       Es basa en un aprenentatge natural, respectuós amb els ritmes maduratius de cada infant.
·       El context és un element molt influent en el desenvolupament de la lectoescriptura.
·       L’escriptura és un mitjà per expressar-se i formar la personalitat de l’infant.
·       Motivació de l’infant amb tècniques apropiades.
·       Vincle del llenguatge escrit i oral a partir de la cooperació i el treball en equip.
·      Creu que hi ha unes etapes de l'aprenentatge de la lectoescriptura que estan relacionades amb les etapes esmentades per Ana Teberosky.
·       També hem trobat aspectes de la seva pedagogia que es poden relacionar amb altres autors.

TÈCNIQUES DE FREINET
Correspondències : s’envien cartes a les altres persones com ara companys, mestres i fins i tot, alumnes d’altres centres educatius. Es tracten temes escolars o de l’entorn per fomentar bàsicament l’interès per la lectura.

Textos lliures: els infants escriuen de manera individual o conjunta amb l’objectiu que ells descobreixin  un altre codi per expressar-se i connectar-ho amb el seu entorn i la seva vida. Aquesta tasca ajuda a desenvolupar l’esperit crític i la creativitat, però és necessari crear un ambient motivador. Bàsicament s’utilitzaven diferents tècniques d’impressió i es podien il·lustrar els textos per tal de relacionar imatge amb grafia. Finalment, es podia recitar els poemes i els textos escrits per tal  de fomentar el llenguatge oral.

Dossiers escolars: era una recopilació de tot tipus de documentació (articles de diari, dibuixos,etc) de manera que estigués disponible per a tots els alumnes. Freinet pretenia substituir els llibres de text tradicionals ja que no estaven relacionats amb la vida dels alumnes.

Diari de classe : A cada classe, hi ha un diari en el qual es recull tot allò que s’ha après o bé coses que els infants creuen rellevants. Aquests quaderns són elaborats de manera col·lectiva i tots els escrits van acompanyats de dibuixos lliures, però representatius de la temàtica tractada. A l’hora de corregir els textos, es pot fer tant en petit grup, com ho pot fer el o la mestre/a, com ho pot fer tot el grup classe.

Assemblea cooperativa: consisteix en fer un debat sobre temes que els interessen als infants (centres d’interès) com ara fets que els hi han passat.  També un cop a la setmana es parla del diari mural que hi ha l’aula on els nens hauran escrit critiques positives i negatives d’alguns fets i hauran proposat millores.

Planificació del temps: consisteix en fer una organització del temps amb les tasques que han de dur a terme els infants en un temps determinat.




LA METODOLOGIA  FREINET A LA PRÀCTICA
Hem visitat l’Escola Nabí a Vallvidrera (http://www.nabi.cat/) on es treballa la metodologia Freinet. Per saber més de la seva metodologia podeu consultar al document següent.

Per saber més informació de Freinet podeu consultar aquest vídeo fet per estudiants on s’explica una mica més la seva biografia i una pinzellada de la seva pedagogia. També podeu consultar la nostra bibliografia i el nostre powerpoint




Decroly

Ovide Decroly

Ovide Decroly va ser un important doctor i pedagog belga que va néixer al 1871.  Es va caracteritzar per la seva tasca educativa la qual es va iniciar amb infants amb problemes mentals que li va permetre desenvolupar el seu mètode global que posteriorment va aplicar amb la resta de l’alumnat (Escola Ermitatge). Va crear importants obres basades en el respecte del nen i la seva personalitat amb l’objectiu de preparar als nens per viure en llibertat. El seu lema és: “Escola per la vida i per a la vida”.

La pedagogia decrolyana encara és utilitzada per moltes escoles i es pot adaptar també a les noves tecnologies. Declory parlava de la necessitat d’educar a l’infant en societat i per aquest motiu adaptava el seu mètode global a les característiques del context. Els alumnes d’avui dia viuen en l’era de la comunicació i la informació tecnològica, per això, és imprescindible que com a educadors es proporcionin eines per tal que els alumnes siguin capaços de respondre a les necessitat actuals.

En aquestes diapositives interactives podem trobar tota la teoria sobre Decroly emfatitzant en el procés d’aprenentatge de la lectoescriptura.






MªCarmen Camino, Leila Jiménez i Lidia Jimón.


Maria Montessori i el seu mètode


Aspectes generals de la Metodologia Montessori:


“No em mireu a mi, no mireu el meu mètode. Simplement mireu el nen, què necessita i què vol? Jo no tinc la veritat de res, la veritat està en els nens”.

 Maria Montessori basa la seva teoria en les necessitats dels nens. Més que una metodologia, és una filosofia de cóm veure l’infant dura a terme a partir d’una pràctica molt concreta. Montessori crea uns materials adaptats a aquestes necessitats, però aquests no són el més important. 

La metodologia Montessori es basa en una manera de veure l’infant com un ésser autònom i capaç per aprendre per ell mateix. Cal tenir en compte les necessitats del nen i satisfer-les perquè es pugui desenvolupar correctament dins del seu entorn. Es pretén desenvolupament total de l’ésser humà, adaptat en el seu context ,on viu, tant pel que fa al lloc, a la cultura i al temps que li ha tocat viure. 

Un dels objectius principals és no limitar l’aprenentatge dels nens. Les programacions es fan per cicles i no per anys. És per aquesta raó que l’infant, quan tingui la motivació necessària i les capacitats per aprendre se li posen a la seva disposició els materials necessaris per fer-ho. Per tant, cada nen marca el seu propi ritme d’aprenentatge i aquest és respectat per la mestra.

EL NEN:

El nen és el principal protagonista del seu aprenentatge. Per tant, els coneixements no s’han d’introduir des de fora. Aquests han de ser percebuts a partir de la informació i a travès dels propis coneixements.

Els alumnes tenen llibertat , la que poden  administrar. Els límits són les normes de l’aula que es poden resumir en respectar les persones, respectar el material i el que s’ha de fer a l’aula és treballar.
Han de tenir llibertat en un ambient que possibiliti al nen l’autoeducació i l’autocontrol.




EL MESTRE:

El paper principal del mestre és observar el que necessita l’infant, el que el motiva, el que més li agrada. Cal estimular que els nens aprenguin per si mateixos i que trobin la solució dels seus problemes. S’ha de permetre que siguin ells els qui els construeixin els coneixements a partir de les seves experiències. Per tant, la intervenció del mestre a l’aula és mínima.
El professor ha de saber que no és la causa de la construcció del nen (de la formació, educació i desenvolupament). El que ha de fer és assistir el nen en la seva autoconstrucció, és el lligam del nen amb l’ambient però no el constructor del nen.
El mestre és qui ha de crear l’entorn adequat d’aprenentatge. És ell qui ha de posar a l’abast dels infants els materials necessaris per treballar allò que ha decidit. EL mestre fa les presentacions dels materials. 



L’ENTORN:

Per crear aquest entorn de treball, cal que l’aula sigui un lloc agradable, amb ordre i bellesa. Només d’aquesta manera es crearà un ambient motivador per els infants on hi hagin tots els coneixements necessaris a l’abast dels infants.

Ha d’estar dissenyat de tal manera que pugui satisfer les necessitats d’autoconstrucció dels infants, per desvetllar-nos la seva personalitat i els seus patrons de creixement.
Dins d’aquest entorn hi trobem els materials que es posen a l’abast dels infants i que són presentats per la mestra, i els exercicis pedagògics.
Hi ha tot tipus de materials de totes les matèries. A les etapes d’Educació Infantil, hi ha materials autoavaluables, d’experimentació i manipulació, materials de vida pràctica, etc.
Montessori creia que el Medi Ambient, és a dir, l’entorn del nen, era un punt clau per el desenvolupament de l’infant.

Dins l’aula es crea una connexió directa d’aquests tres factors:


AMBIENT PREPARAT- GUIA (mestre)NEN







Per saber-ne més: 

Marta Mata i l'Associació de Mestres Rosa Sensat


 
Marta Mata Garriga (1926-2006)



Marta Mata, fundadora de l'Associació de Mestres RosaSensat, pretenia recuperar l'escola de la República d'abans del franquisme, una escola amb uns principis pedagògics i socials concrets, com ara la coeducació, laïcisme i l'activisme.  
Durant els anys 60, concretament el 1965, amb un equip de mestres de diverses escoles i amb el suport d'alguns pares d'alumnes d’aquestes escoles es va crear l'Escola de mestres Rosa Sensat com a conseqüència de la desconeixença d'aquesta metodologia per part dels joves educadors.
Es pretenia recuperar allò que s’havia perdut, és a dir, l’escola pública catalana, amb la seva llengua, la seva cultura i la seva tradició pedagògica. 
Posteriorment el juliol de 1966 es va posar en marxa la primera Escola d’Estiu de Rosa Sensat, que pretenia seguir també el model d'escola d'estiu de la Mancomunitat, d’un mes de durada. Aquests anys s'estableixen relacions amb mestres renovadors de tot Catalunya, de les Illes, del País Valencià i del País Basc. La formació dels mestres com a base per fer realitat l’escola pública, l’escola de tots i per a tots, l’escola democràtica, l’escola activa, és el seu gran objectiu.

Per aprofundir en aquesta recerca, hem vistat l'escola "El Bosc de la Pabordia" de Girona. Aquest centre es basa en idees d'aquesta metodologia pel que fa a l'aprenentatge de la lectoescriptura.  

Enllaços d'interès:


Esther Pujol Fors
Marina Roca Porxas
Cristina Rovira Cumeras